TEMA 3

SISTEMA ESCOLAR I PEDAGOGIA A ESPAÑA I A CATALUNYA

LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA. LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA

Va ser l'any 1812 quan gràcies a les Corts de Càdis es va signar la primera Constitució a Espanya, amb grans aspectes liberals. Destacar que durant aquells temps Espanya estava ocupada per l'Imperi de Napoleó.

Més endavant, concretament un any més tard, al 1813, es redactà l'Informe Quintana (seguint les idees de Condorcet). Amb l'elaboració d'aquest informe, el que es pretenia era:

-        Igualtat entre tots els ciutadans

-        Universalitat de l'educació amb una instrucció tan igual i completa com es pugui per a tothom.

-        Uniformitat ja que tothom havia d'utilitzar els mateixos llibres de text i per tant, amb uns mateixos mètodes d'ensenyament.

-        Gratuïtat, tothom havia de tenir accés, sense discriminacions entre classes, sobretot a la primera etapa de l'ensenyament.

-        Llibertat d'ensenyament on tothom hauria de poder escollir el centre que més l'interessés.

      Fou uns anys més tard, al 1857 quan aparegué la Ley Moyano, redactada pel Ministeri de Foment. Mitjançant aquesta llei es van voler millorar aspectes de l'educació a Espanya. Les seva aportació va ser l'Estructuració del sistema escolar en tres blocs:

-       Educació primària, en la qual totes les persones (sense distincions per classe)           podien accedir-hi;

-       Batxillerat, amb accés per aquelles persones amb un bon capital econòmic.

-       Universitat, destinada principalment a la gent molt adinerada, degut al seu        elevat cost. 

     
Destacar que entre els conservadors i els progressistes havia una sèrie de conflictes ja que els conservadors defensaven una educació on les classes més baixes poguessin accedir i en canvi els progressistes, deien que els poders públics eren els que havien d'estar obligats.

Degut a això, es van produir certes disputes entre aquests dos punts de vista on es van debatre una sèrie de temes com la gratuïtat, obligatorietat, llibertat de càtedra, llibertat de creació de centres i escoles catòliques i laiques.

Per finalitzar, comentar que l'any 1876 aparegué la Constitució monàrquica.

Institució de Lliure Ensenyança

Aquesta Institució de Lliure Ensenyança fou creada l'any 1876 per un grup de catedràtics, entre els quals trobàvem Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate o Nicolás Salmerón. Aquests no estaven d'acord amb els principis de la Universitat ja que ells defensaven la llibertat de càtedra i no volien de cap de les maneres, adaptar la seva ensenyança en matèria religiosa, política o moral. Així doncs, aquests van crear un centre al marge de la universitat on ensenyaven sobre tota una sèrie de temes socials i culturals des de la formació científica i cultural de cada individu, sense cap tipus d'influència religiosa (laica) ni política.

Així doncs, alguns dels personatges més importants d'aquesta reforma educativa foren:

·         Francisco Giner de los Ríos (1839-1915):

Va ser un pedagog, filòsof pensador i “ensayista” espanyol que es va convertir en un dels màxims representants de la Institució de Lliure Ensenyança. Va crear el Museu Pedagògic Nacional amb el mitjà de construir un espai on poder debatre sobre temes d’importància social; i el Congrès Nacional d'Educació, on les persones podien assistir per reflexionar i pensar sobre les seves pròpies idees educatives, filosòfiques i pedagògiques. Durant la seva     participació a la Junta d'Ampliació d'Estudis, va donar lloc a l'aparició de beques que ajudessin als estudiants a poder costejar-se els seus estudis             universitaris, els quals tenien un cost massa elevat per a les famílies de nivell econòmic mitja i baix. També va ser notant la seva presència en la creació del Ministeri d'Instrucció Pública, al 1907.

            En quant al seu enfocament pedagògic, Franciso Giner de los Ríos apostava per un model d'educació proper i familiar amb els infants. Considerava que per poder ensenyar i que els infants se sentin còmodes i motivats cap apropar-se a ells i crear una relació intima entre el mestre i l'alumne. A l'aula, l'activitat es feia de forma pràctica, on cada alumne treballava amb el seu pròpi quadern d'anotaccions, sense exàmens i amb moltes activitats de descoberta (sortides) i consolidació dels coneixements.

·       Manuel-Bartolomé Cossío (1857-1935):

Va ser un pedagog i historiador de l'art, deixeble de Francisco Giner de los Ríos, que va formar part de l'Institut de Lliure Ensenyança. Al 1910, amb la       Residència d'Estudiants, es va obrir un espai en què pensadors, literaris i artistes pictòrics podien compartir opinions i pensaments, a més d'estudiar i ampliar els seus coneixements amb seminaris i conferències de tota mena. Va esdevenir un dels centres amb més renom de l'època, en el qual hi assistien personatges molt rellevants d'aquells temps. Amb l'objectiu de trobar una conciliació entre la ciutat i el camp, i deixar de banda totes les desigualtats que havien sorgit fins al moment.

Amb la seva col·laboració, es van fer reformes a les Escoles Normals, destinades exclusivament als mestres i especialistes educatius. Per tal de retornar als seus orígens, ja que aquestes havien desaparegut durant uns anys. I va participar en la creació de l'Escola Superior de Magisteri, per tal de          formar acadèmicament a nous professors i inspectors, i continuar formant a aquells que ja exercient aquesta tasca.

·            Lorenzo Luzuriaga (1889-1959):

Va ser un pedagog espanyol que va formar part de l'Escola Superior de Magisteri, i es va involucrar amb la Institució de Lliure Ensenyament. Va ser el fundador de la revista Revista de Pedagogia, aportant temes com la  didàctica de l'educació i mètodes i tècniques d'ensenyament/aprenentatge. On va presentar els seus pròpis textos pedagògics.

A més, va realitzar missions pedagògiques, amb la finalitat de difondre la cultura i els costums socials a les poblacions que no havien tingut la oportunitat    d'assistir a l'escola.

Escola catalana i lliurepensadora

Dins l'àmbit de Catalunya, podríem destacar la influència que varen tenir Francesc Flos i Calcat com també Francesc Ferrer i Guàrdia en el moviment lliurepensador.

• Francesc Flos i Calcat (1856-1929):

Va ser un pedagog i escriptor, fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, al 1899, juntament amb la creació del col·legi Sant Jordi (al 1898), amb el propoòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic de joc com a fons d'aprenentatge, i també va crear la Granja escola, lloc on els infants podien experimentar a l'aire lliure, en contacte amb la natura. Va destacar com a participant en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a l'any 1906, fomentant el mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants. 
L'Ajuntament de Barcelona l’anomenà cal·lígraf de l’Exposició Universal, però no deixà de treballar per aconseguir un ensenyament en català.

• Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909):

Tota la seva teoria i pensament es va basar en la tradició moderna de Rosseau. Va esdevenir un mestre lliurepensador, anticlerical i llibertari i fins i tot va participar a l'any 1892 en el Congrés Universal de Librepensamiento. Gràcies als ideals anarquistes, va tenir la oportunitat de coneixer una antiga alumna d'ell que el va ajudar a crear l'Escola Moderna, fundada l'any 1901, amb l'objectiu de proposar una pedagogia de lliure pensament que li va implicar l'enemistat amb els sectors conservadors i amb l'Església Catòlica, que veien en aquestes escoles laiques una amenaça als seus interessos. En aquestes escoles va treballar a partir d'una coeducació, en què no hi havia distinció per sexes. En les seves aules no s'impartien ensenyaments religiosos però sí científiques i humanistes, es fomentava la no competitivitat, el pensament lliure i individual (és a dir no condicionat), l'excursionisme al camp, i el desenvolupament integral del nen.

A Bèlgica va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

Però, quan va tornar a Barcelona, al 1909, va ser detingut, acusat d'haver estat el instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica. Fet culminant de la seva trajectòria professional i personal.

La Renovació pedagógica a Catalunya (1906-1930)

Les Institucions:

Ajuntament de Barcelona (1909)

Mancomunitat de Catalunya (1914)

Generalitat de Catalunya (1931)

Els Autors més emblemàtics van ser:

• Joan Bardina: Va ser el creador i fundador de l'Escola de Mestres, sota la preocupació de canalitzar i renovar la pedagogia que s'utilitzava en les escoles el moment. Es pretenia canviar la forma d'ensenyar, i per això considera la importància de formar als mestres, principalment als novells.

• Pau Vila: Va elaborar les seves pròpies idees pedagògiques i el seu propi mètode, que culminaria en la Escola Horaciana, un projecte educatiu que s'allunyava dels corrents pedagògics de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que Vila considerava dogmàtica i doctrinària: Ferrer volia fer una escola anarquista a força de la burgesia. L'Escola Horaciana considerava que en la formació d'un educador, el contingut de l'ensenyament havia de privar sobre la metodologia.

    

• Rosa Sensat: Va crear, l'any 1914, l'Escola del Bosc que es basava en desenvolupar tant la individualitat (personalitat i caràcter particular del nen) com l'educació social (respecte pels altres, treball en equip,...).  I, doncs, considera al nen com ésser únic i particular i per tant, els mitjans d'educació aniran adaptats a aquest i també al temps i a l'espai en el qual s'educa. Defensa el joc com a forma de coneixement i experimentació.

• Artur Martorell : Esdevingué un dels formador de Mestres més importants.

• Eladi Homs: Va ser un important organitzador de les escoles d’estiu i del Butlletí dels Mestres.

• Josep Estalella: Va ser director de l’Institut-Escola

• Alexandre Galí: Va fundar l'Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar.

• Pere Vergès: L'any 1921 es convertir en el Director de l’Escola del Mar , on la salut preventiva dels infants era l'aspecte que englobava la resta de procediments i tasques que es duien a terme al llarg del dia.                                                                                                                                                     

Les Noves Aportacions de l’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya, al 1914, van ser:

-        L'ús de la llengua catalana i la llengua castellana a l’escola.

-        La realització de colònies escolars.

-        Psicotècnia i orientació professional.

-        L'escola del treball.

-        Mètode Montessori.

-        Tècnica de la impremta escolar, proposada per Freinet.