TEMA 2

TEMA 2: L’ÉCOLE NOVELLE I LA PROGRESSIVE EDUCATION

NECESSITAT DE CANVI DEL MODEL ESCOLAR.

FONAMENTACIÓ EN EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

Els il·lustrats van ser els creadors de la institució escolar, com hem pogut veure en el tema 1. Però, va ser al cap d’uns 100 anys, al llindar del S.XX, quan es va plantejar la necessitat de realitzar un canvi escolar, ja que aquesta era considerada com una forma d'ensenyar “pesada i avorrida” per als nens i nenes de l'època. Es va veure, doncs, la necessitat de què l’escola havia de canviar de model, de renovar-se i inventar noves formes d'ensenyar/aprendre. I va ser així com va sorgir l’École Novelle (França) i la Progressive Education (Estats Units), les quals es convertirien en un model d'escola basada en el plaer i la motivació per aprendre coses noves, fonamentada sota els coneixements científics.

Amb l'aparició d'aquest model escolar, es va considerar que fins aleshores l'escola s'havia regit per uns mètodes d'ensenyaments que limitaven els interessos i les necessitats dels infants. El que en definitiva coneixem com educació tradicional. S'ensenyava a partir de l'autoritat, els infants no participaven activament en les tasques sinó que es limitaven a escoltar la lliçó impartida pel mestre, i només s'aprenia a partir de la memorització exacta dels continguts treballats a l'aula. I era urgent crear un canvi.

Per tal que el canvi de model escolar fós eficient i s'adaptés al que volien aconseguir van sorgir els precursors, els reformadors i els pedagogs-renovadors.

Ø      Precursors:

-        Comenius (1635): va crear la didàctica artifici per a ensenyar a tots totes les coses.  El seu model d'ensenyament es basava en la intuïció i en la preocupació per a que l'educació arribés a tothom de la millor manera (homes i dones, sense distincions), a partir de l'ús de totes les llengües. La didàctica com a forma d'educar.

-        Herbart (1806): es va dedicar a la pedagogia derivada de la fi de l'educació. Aquest deixeble de Kant defensava l'educació adaptada a la finalitat de cada infant, és a dir, educar significa moldejar els desitjos i les voluntats de la persona per a crear el coneixement (instrucció moral). Educar segons les necessitats i els interessos de la persona. La pedagogia com a forma d'educar.

-       Pestalozzi (1800): la idea general que volia transmetre era fer escola dia a dia, a partir del compromís del mestre vers l'infant. Segons ell, els mestres han d'estar apassionats en la seva feina, adaptar-se als nens i comprometre's amb l'educació i l'aprenentatge d'aquests. Es basa en l'escola per l'infant.

Ø      Reformadors: dins dels quals hi trobem els reformadors socials i els reformadors basats en la rehabilitació i reeducació científica.

• REFORMADORS SOCIALS:

-        Josep de Calaçans (1592): l'escola per als nens pobres, les classes socials més desfavorides. Va ser el fundador de les Escoles Pia.

-        Jean-Baptiste de la Salle (1684): creador de les escoles cristianes. Va ser el fundador de La Salle.

-        Marcellin de Champagnat (1817): va donar lloc a l'aparició de les escoles rurals. Va ser el fundador de les Escoles Maristes.

-        Giovanni Bosco (1853): va propiciar la creació de tallers d'oficis professionals. Va ser el fundador dels Salesians.

• REFORMADORS BASATS EN LA REHABILITACIÓ I REEDUCACIÓ CIENTÍFICA:

-        Juan-Pablo Bonet (1620): precursor del llenguatge de signes.

-        Jean-Gaspard Itard (1801): es va interessar i va tractar el tema de l'infant salvatge.

Ø      Pedagogs-renovadors:

-        Friedrich Fröbel (1837): És un autor alemany que va viure al segle XIX. Fröbel va crear els Jardins d'Infància a Alemanya, anomenats Kindergarten. En els que el nen jugava a l'aire lliure, en contacte permanent amb la naturalesa. Entenent el joc com una de les bases del desenvolupament social i personal. El Kindergarten oferia un ambient adequat per a l'educació integral de l'infant: cultivar forces físiques; desenvolupar els sentits i l'observació; desenvolupar l'activitat manual i la iniciació a la vida moral i religiosa; facilitar el contacte del nen amb la naturalesa a través del joc, el qual és molt important d'educar al nen.

Segons Fröbel, el nen és apte per ser educat des de que neix. I reconeixia la gran importància de la infància en el desenvolupament posterior de l'individu. Considerava l'educació com el desenvolupament de l'home pel que fa a l'activitat, el coneixement, l'educació artística i religiosa.

            Les pautes del mètode Fröbel són les constants que més tard va prendre l'Escola Nova. Aquestes són:

-        Puerocentisme: el nen és el principal protagonista de l'educació i de la seva personalitat.

-        Autoactivitat: llibertat d'acció del nen i rebutja l'autoritarisme de l'educador.

-        Individualitat: recolza la iniciativa de cada nen.

-        Cooperació: aprendre regles de convivència i d'ajuda dels uns als altres.

-        Educació de les sensacions i les emocions: mitjançant una educació moral i sensorial que possibiliti el nen tenir un millor coneixement dels objectes.

-        Naturalisme: importància que el nen estigui en tot moment en contacte amb la naturalesa.

-        Educació manual: importància de les activitats manipulatives.

-        La unitat: buscar una educació integral.

- Francis W. Parker (1875): Va ser, considerat per Dewey, el pare de la Progressive Education. Militar de l'estat, als 35 anys es va interessar per estudiar les diferents metodologies pedagògiques que havien esdevingut fins aleshores, com la de Rousseau, Fröbel, Pestalozzi i Herbart.

A partir dels seus estudis, va elaborar el que s'anomena “mètode Quincy”. Aquest consisteix en treballar a partir de les habilitats socials de l'individu, l'expressió parlada i escrita, la realització d'activitats envers la cultura de la societat, la pràctica de l'educació física per millorar el cos i el rendiment, i, per últim, la experimentació científica directa amb materials propers i familiars. Rebutjant, sempre, la disciplina i les tècniques de memorització mecànica que no permetien que els infants adquirissin els coneixements, únicament que els repetissin fins assolir-los de forma automàtica.

A partir del seu mètode va crear l'Escola experimental de Chicago, integrada a les escoles laboratori de l'autor Dewey.

  - John Dewey (1897, amb la publicació de My pedagogic creed): va ser a partir d'aquest llibre quan definitivament es va donar a conèixer els seus pensaments, impulsant a partir d'aquets la idea de què el desenvolupament cognitiu de l'infant es realitza en un entorn social, en el qual el nen o nena ha de superar els dualismes existents (teoria-pràctica, treball-lleure, etc.). Basava la seva ideologia en la psicologia filosòfica com a fonamentació de la ciència educativa. Defensava una educació com el principal mitjà de reforma social i d'inserció de l'escola en el context social. El seu objectiu era ensenyar al nen a partir de la experimentació i les situacions viscudes en el món real. Per tant, es fomentava en la observació i la experimentació.

Per a ells, els mestres tenien la responsabilitat clau en el procés d'esenyament-aprenentatge dels seus alumnes. De manera que fossin aquests professionals els encarregats de detectar els interessos dels seus infants. Des d'un principi, introduïa als nens a les activitats de la vida quotidiana, com la cuina i la carpinteria, per tal que els infants s'integressin a la vida de la societat que els envoltava, i doncs, a la seva realitat.

En definitiva, rebutjava l'aprenentatge mecànic i formal i defensava un ensenyament basat en l'acció i el interès principal del nen, com a font d'aprenentatge i motivació. De manera que aprengui fent, experimentant i resolvent problemes de la vida real, i participant activament en totes les tasques proposades. Doncs, proposava una educació escolar diferent, en què l'infant aprengués a partir de l'àmbit social i cultural de l'època, a partir dels seus interessos i no de l'aprenentatge guiat d'uns coneixements imposats. Les característiques del seu mètode són:

-        Experiència directa.

-        Necessitat de resoldre

-        Cerca d'alternatives

-        Apuntar solucions

-        Comprovar l'eficàcia

   - Ovide Decroly (1907): Va ser un metge belga que va ser considerat com un els màxims representants de l'Escola Nova. La seva carrera es va anar consolidant en el moment que va treballar amb infants “anormals”, tractant-los des de la vessant mèdica. Un dels seus objectius dins del món de l'educació, és que l'escola sigui per a l'infant i no l'infant per a l'escola.

El principi de globalització amb la seva metodologia dels centres d'interès, construeix el principal foment de Decroly. El principi de globalització fa referència a que el nen coneix de forma global i sense distinció de parts, fins als 7-8 anys. Un cop el nen a percebut, tota la seva curiositat el portarà a investigar i a descobrir, arribant així a l'anàlisi. Per donar operativitat a aquest principi es creen els centres d'interès. Pel que fa als centres d'interès, Decroly deia que els interessos mouen els processos d'ensenyament-aprenentatge. Quan el tema de treballar surt dels nens i dels seus
interessos, sorgeix un centre d'interès. És a dir, que es parteix de la idea que per ensenyar és necessari una motivació i les motivacions més properes surten del interès dels nens. Així, doncs, el seu mètode d'ensenyament es basava en la observació, l'associació (contrastar i provar) i l'expressió. En cap moment emprava una metodologia autoritària ni rígida, donava llibertat als infants, aprenent en la natura, educant moralment i adaptant-se a cadascun dels infants segons les seves motivacions i interessos. Fou el creador de la República Escolar, els infants prenen decisions en assemblea.

-        Maria Montessori (1907): Una de les principals autores de la pedagogia científica. Considerava el principi de llibertat com a base del desenvolupament humà. Així doncs, per a que les capacitats del nen adquireixin la màxima formació cal no mantenir un clima de rigidesa, sinó donar llibertat.

El seu sistema educatiu està basat en quatre punts:

-        Llibertat: desenvolupa les accions espontàniament d'acord amb les seves motivacions.

-        Respecte a l'infant: conèixer al nen i alliberar-lo de prejudicis. El nen ha de ser el principal protagonista del seu propi desenvolupament.

-        Activitat motriu: el moviment és el mitjà pel qual la intel·ligència assoleix els coneixements. L'infant ha d'aprendre de forma lliure, movent-se i experimentant amb l'entorn que l'envolta, i l'adult únicament l'ha d'assessorar, guiar i observar per afavorir aquesta descoberta de l'entorn i de si mateix.

-        Actitud afectiva i propera: tant sols amb un clima afectiu l'educador pot oferir una qualitat i un èxit als aprenentatges. L'adult té com a objectiu ajudar a l'infant en el seu desenvolupament íntegre, i guiar-lo quan aquest ho necessita.

En definitiva, l'educació havia de ser lliure, activa i individual. A part d'aquests quatre punts, la seva major aportació ha estat el material, el qual ella mateixa confeccionava per tal de treballar els sentits (percepció multisensorial), la intel·ligència, el criteri matemàtic i la lectura i la escriptura. Aquest material ha d'estar a la disposició i a l'abast del nen , per tal que el pugui agafar sempre que ho desitgi. I ha d'estar agrupat segons els nivells de dificultat que avarca. Atenent en tot moment les necessitats de l'infant, oferint-lo les ajudes adients i estant a la seva disposició. L'ambient, doncs, ha d'estar cuidadosament organitzat per tal que l'infant tingui llibertat d'ús i descoberta, i pugui desenvolupar-se i créixer des de tots els àmbits (social, cognitiu, afectivoemocional i motriu).

Afegint a tot això, altres aspectes com: les rutines i els hàbits diaris, com la higiene, per confeccionar un aprenentatge continuat i segur. El qual, únicament pot esdevenir coneixement, quan s'arriba al moment llindar de la maduració.

- Adolphe Ferrière (1915): va ser un pedagog, sociòleg, psicòleg i politicòleg. El fet que el va dur a ser tant reconegut va ser, principalment, la creació dels 30 punts de l’Escola Nova, amb els quals es va convertir en un gran difusor de l’Escola Activa. Actualment es considera que una escola segueix els patrons de l'Escola Nova o Activa quan compleix quinze d'aquests trenta punts.

Al llarg de la seva trajectòria professional, Ferrière va escriure tot un conjunt de llibres en els quals s'hi detecta la importància que aquest autor va donar a la diversitat, la coeducació sense distinció de sexes i la importància dels aprenentatges autònoms dels infants.