CORRECCIÓ I AMPLIACIÓ TEMA 1

TEMA 1: EL SISTEMA ESCOLAR I LA INSTITUCIÓ ESCOLAR

Els agents d'educació, cultura i comunicació

El sistema escolar es troba configurat per tres agents d'educació, cultura i comunicació: l’escola, la família i els mitjans de comunicació.

-        L'escola, des de la vessant més enfocada a l'educació, s'encarrega d'ensenyar i formar als infants de totes les edats. Fent-los adquirir una sèrie de coneixements que ells després podran aplicar a la seva vida.

-        La família, més enfocada a la vessant de la cultura, és el principal agent de socialització i d'educació dels infants, els quals romanen des del seu naixement al costat de l'infant i van guiant-lo al llarg del seu creixement. Els pares són els principals encarregats de l'educació dels seus fills i s'han de fer responsables d'aquesta.

-        Els mitjans de comunicació, més encarregats de la comunicació (com el seu nom indica), incideixen positivament o negativament, segons el que transmeten, en l'educació dels nens i els valors que ells van adquirint sobre la cultura i la resta d'aspectes del món que els envolta. Aquests mitjans de comunicació estan guanyant cada cop més protagonisme.

L'origen dels il·lustrats

Fou a partir de la Revolució Burgesa a França, l'any 1879, quan es va crear el sistema escolar dels il·lustrats. Aquesta va ser promoguda per la necessitat de canviar els privilegis que tenien les classes més nobles, i dotar de millores a tota la població. La burgesia es rebel·là vers l’aristocràcia per tal d'aconseguir els seus objectius. Els camperols, oferint totes les seves ajudes a la burgesia, van participar també activament en les revoltes. Es tractava de la Revolució de la Modenitat.

Finalitzades totes les revoltes, va aparèixer el ja comentat sistema escolar dels il·lustrats. Les bases del pensament il·lustrat són:

-        La concepció optimista sobre el futur ja que confiaven plenament en la raó humana.

-        La creença en el universalisme, segons el qual existeix una única llei natural que  ha de ser vàlida per a totes les persones.

-        La tolerància o indiferència religiosa.

-        Mostraven una actitud crítica cap a les institucions del moment de les monarquies absolutes.

-        La defensa de la llibertat de pensament, creença de què cadascú pot pensar de forma diferent.

-        Crítiques i rebutjos a les ideologies socials i polítiques quan aquestes no eren considerades com a lògiques i coherents.

-        El mètode científic esdevé el principal condicionador de l'entorn de les persones.

-        El principal objectiu de les persones és buscar la pròpia felicitat a partir de l'ús de la raó humana. La felicitat estava condicionada per les riqueses i les possessions de cadascú (contra més tenies, més feliç podies ser).

Els principals símbols d'aquest pensament il·lustrat foren: Rousseau i Condorcet.

• Rousseau (1712-1778): fou un dels il·lustrats representats de la classe burgesa. Es dedicà a reflexionar sobre la manera d’educar als infants. Segons Rousseau, era fonamental conèixer el nen que es tenia al davant, per tant, es basava en l’observació per poder saber la seva forma d’actuar. D’aquesta manera, podria conduir-lo en la seva formació i procés d’aprenentatge, marcant-li una pauta. Per tant, no es pot generalitzar l’educació i el docent no s’ha de basar en les teories, sinó en la experiència pròpia.

• Condorcet (1743-1794): el segon il·lustrat, aquest representant de la classe noble. Pretenia que la cultura arribés a tothom, no tan sols a la classe alta, sinó que tothom tingués dret a l’escola, sense discriminacions per classe social, i a una instrucció universal (saber llegir i escriure correctament i tenir unes nocions bàsiques). Així doncs, se'l va englobar dins d'una dimensió política.

Tot i això, també van aparèixer altres pensadors il·lustrats importants del moment. Pel que fa als alemanys, no eren tan racionalistes com els francesos (Rousseau i Condorcet) sinó que eren uns il·lustrats romàntics. Aquests expressaven les seves idees d’una manera més emotiva, mitjançant una literatura poètica. Pretenien i proposaven, doncs, un sistema escolar basat en desenvolupar les emocions dels infants. Els més destacats i importants van ser Schiller i Goethe.

• Schiller (1759-1805): fou un poeta, dramaturg, filòsof i historiador molt important a la seva època, del qual encara s'hi conserven alguns escrits. El seu principal objectiu era salvar els trets humans, a partir de l'educació estètica de la persona (trobar un equilibri entre la raó i el sentiment).

• Goethe (1749-1832): fou un poeta, novel·lista, filòsof i científic que va encapçalar l'origen del moviment romanticista. Com en el cas de Schiller, també es basà en la conciliació entre la raó i el sentiment de la persona per tal de poder educar i formar els individus. Per a ell, educar engloba el contingut ensenyat, la metodologia emprada i el resultat obtingut desprès d'oferir l'ensenyament. Educar ha de servir per construir la pròpia personalitat, acceptant-se a si mateix com a membre del món natural amb una actitud humana i disciplinada.

Destacar a més, que la institució escolar fou un instrument del despotisme il·lustrat, amb Napoleó Bonaparte com a gran representant. Amb el qual va aparèixer l'Imperi Napoleònic, organitzat en llengua-dret-escola; al contrari de l'Imperi Romà que

s'organitzava en llengua-dret-religió. Observant així una clara diferència entre la organització de cadascun dels Estats.

Les orientacions de l'ensenyament

Durant el decurs de la història trobem dues orientacions d’ensenyament, les quals encara perviuen en la nostra societat: la paideia i les arts liberals.

-        Paideia: basada en la cultura i en la vida social. Va suposar la iniciació en la gimnàstica i la música.

-        Arts liberals: basades en les arts de l’humà lliure. Pels il·lustrats es tractava de belles arts i arts científiques.

 

“En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals”

Dewey, 1897: My pedagogic creed

Els mestres som qui, atents al desenvolupament social i personal dels infants i joves, contribuirem a fer persones i ciutadans.