PRINCIPALS CRÍTIQUES AL MODEL ESCOLAR DOMINANT
(1960-1980)
CRÍTIQUES A LA SOCIETAT ESCOLAR DEL 1960 AL 1980
Es basa, doncs, en els principis educatius de Rousseau (felicitat), Lane (convivència) i Reich (sexualitat).
· Carl Rogers:
És conegut per les seves nombroses contribucions a l'àrea terapèutica, i no pas per l'àmbit educatiu. La seva teràpia consistia en que cadascú té el seu propi procés educatiu. Dins l'àmbit de l'educació, Carl Rogers condierava, a més que l'educació ha d'estar centrada en l'alumne. El mestre ha de mantenir sempre una fei i una confiança en les possibilitats de cadascun dels seus infants, en la seva capacitat d'esforç i de millora personal. Defensava l'aprenentatge vivencial o significatiu ( interès, responsabilitat, creactivitat ). L'educació s'ha d'adaptar a la persona, no pot ser igual per a tots, ja que tothom és diferent i únic. Per això, és tant important la relació entre el professor i l'alumne, sense aquesta el mestre no pot conèixer les peculiaritats de cadascun dels seus alumnes i adaptar-se a aquests.
La pedagogia institucional
Es tracta d'un moviment pedagògic que intenta canviar aspectes de l'ensenyament. Dins d'aquest podem diferenciar la perspectiva sociopolítica i l'orientació psicoterapèutica.
Pel que fa a la perspectiva sociopolitica, considera que cada escola ha de fer el seu projecte, podent marcar les seves finalitats, valors, qui som i què volem. En definitiva, la creació de la identitat de l'escola, el projecte educatiu. L'escola ha de gestionar-se de forma propia, i decidir, entre tots els membres que la composen, quins són els punts que volen incloure en aquesta identitat com a institució escolar.
En quant a la orientació psicoterapèutica, considera la importància de la relació educativa entre els alumnes. Dóna lloc a les monografies d'infants, que inclouen l'estudi de casos, el diagnòstic i la intervenció directa amb infants que necessiten una ajuda especial.
Va comprovar la eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. És un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació. Aldea Global va demanar-lo per descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans de comunicació.
En la seva teoria i pensament va defensar que la rigidesa de l'escola és inoperant i era totalment necessari recuperar la convivència entre els membres del centre escolar, sobretot entre mestres i alumnes. El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola, ja que fora d'aquesta també s'aprèn.Va considerar que l'escola dedicava masses hores a l'aprenentatge, i s'aprenia molt poc.
El cost escolar de les famílies (les quotes) anaven destinades a la formació i la instrucció dels mestres i els alumnes.
Considerava que l'escola actual era problemàtica per a la salut mental ja que ofegava la creativitat de l'alumne i no li donava llibertats. La visonaba com una guarderia de nens i no com un espai per aprendre i descobrir coses noves.
Considera que l'educació no només s'ha d'oferir dins de l'escola, i oblidar-se quan l'infant surt d'aquesta, sinó que s'ha d'extendre en tots els àmbits. Tothom ha de ser educat, a partir del diàleg i la convivència.
L'escola: aparell de resproducció social
- P. Bourdieu i J.C. Passeron:
Segons aquests autors, totes les accions pedagògiques són, de forma objectiva, un atac i una imposició, per un poder que té el mestre sobre els alumnes. El treball pedagògic, la inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu entorn.
- Ch. Baudelot i B. Establet:
Realitzen un estudi de caràcter científic sobre l'educació i el treball. Consideren que l'escola no unifica i que el nivell d'instrucció no depèn de la capacitat de la persona. L'organitzaciño dels infants per edats es la forma escolar del capitalisme. Es creen les xarxes escolars: primaria-professional i secundària-superior.
L'educació personalitzadora
Va ser un filòsof cristià que va orientar els seus pensament entorn als valors (ètica) i la metafísica (religió). Els seus objectius són el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. La persona necessita viure intensament i profundament.
L'eduació vé rebuda per l'àmbit extern, la família i la comunitat; de manera que cada individu la va interioritzant per anar perfeccionant-se a si mateix.
Era un capellà rector de Barbiana, no pedagog, que amb el temps es va convertir en un gran educador social. Era una persona amb molta cultura i compromís social que, sense tècniques, va saber ajudar i educar als altres. Considerava l'escola com una forma de classificar les persones i, en certa manera, etiquetar-les, ja que a l'escola parroquial es junten tots els considerats fracassats en un sol grup. Ell va demostrar que tothom és capaç d'aprendre, que no els hem de jutjar per la falta de capacitats en algun àmbit en concret. S'implica, doncs, en un ensenyament funcional i de responsabilitats personal i social.
Es va dedicar a ensenyar a treballadors, els quals eren persones sense alfabetitzacions però amb cultura. Va introduir el diàleg i la reflexió amb aquests “analfabets” ja que es pot aprendre molt d'ells, de les seves experiències i vivències. Va donar la paraula als oprimits, a la gent considerada com inculta i sense coneixements. Els va ensenyar a llegir i escriure a base de paraules i no amb el reconeixement de les lletres. Aquestes paraules estaven relacionades amb el seu treball i entorn (exemples: chabola, barraca, fabela). Va establir la pedagogia per adults, amb la qual volia afavorir la transformació social i la reforma de les persones menys afavorides.
La seva eina de treball era el diàleg i la consciència crítica, la reflexió i els raonament, per transformar el món.
La pedagogia crítica
Es va centrar en els estudis culturals, defensor actiu de la democràcia real. Es va convertir en un dels màxims representats de lapedagogia crítica als Estats Units.
Es basava en l'ús del curriculum, el qual ha de contribuir a la comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides. A partir del seu pensament, defensa una teoria de l'educació regida per l'humanisme i vinculada al constructivisme. Rebutja l'educació clàssica i tradicional.
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, i els codis lingüístics. Es va preucupar pel fracàs dels estudiants que provenien de les classes treballadores i va realitzar investigacions per trobar la causa d'això. Creu que l'escola discrimina segons el gènere, classe social, raça, regió i religió.
