El sistema escolar es basa en 3 agents educatius i educadors, aquests són: l’escola (educació): la qual és un agent molt important perquè aporta molta educació als infants; la família (cultura): agent principal d’educació, cada pare i mare ha d’educar al seu fill de la millor manera possible; i els mitjans de comunicació (comunicació): incideix sobre l’educació dels nens ja que actualment està guanyant molt protagonisme.
A partir de la Revolució Burgesa a França, es va crear el sistema escolar dels il·lustrats.
La burgesia es rebel·là vers l’aristocràcia, amb un poder per la burgesia, amb un suport important per part dels camperols. Es tractava de la Revolució de la Modenitat.
Els símbols dels il·lustrats foren: Rousseau i Condorcet
- Rousseau (1712-1778): De classe burgesa, es dedicà a reflexionar sobre la manera d’educar als infants. Segons Rousseau, era fonamental conèixer el nen que es tenia al davant, per tant, es basava en l’observació per poder saber la seva forma d’actuar. D’aquesta manera, podria conduir-lo en la seva formació i procés d’aprenentatge, marcant-li una pauta. Per tant, no es pot generalitzar l’educació i el docent no s’ha de basar en les teories, sinó en la experiència pròpia.
- Condorcet (1743-1794): De classe noble, pretenia que la cultura arribés a tothom, no tan sols a la classe alta, sinó que tothom tingués dret a l’escola, sense discriminacions per classe social, i a una instrucció universal (saber llegir i escriure correctament i tenir unes nocions bàsiques). Així doncs,Per tant, dins una dimensió política
Pel que fa als alemanys, no eren tan racionalistes com els francesos sinó que eren uns il·lustrats romàntics. Aquests alemanys, expressaven les seves idees d’una manera més emotiva, mitjançant una literatura poètica, per tant, el que pretenien era un sistema escolar basat en desenvolupar les emocions. Els més destacats i importants van ser Schiller i Goethe.
Destacar a més, que la institució escolar fou un instrument del despotisme il·lustrat, amb Napoleó com a gran dèspota il·lustrat.
L’Imperi Romà s’organitzava en llengua-dret-religió i en canvi, l’Imperi Napoleònic en llengua-dret-escola
Conceptes clau dins el Tema 1:
- Instrucció: Es tracta de la part de l’educació destinada a sumar, restar, llegir i escriure, entre d’altres. Es tracta d’un aprenentatge amb component repetitiu. Per tant, per aprendre a sumar, per exemple, s’haurà de practicar molt.
- Ensenyament: Consisteix en mostrar el coneixement propi adquirit a qualsevol altre persona, com per exemple als alumnes per a que puguin aprendre.
- Educació: És un concepte molt ampli que diríem que ho engloba tot (incloent instrucció i ensenyament) i està present a tot arreu. Alguns exemples son l’escola, la família, la televisió, la societat, els quals influencien en aquest procés educatiu.
- Aprenentatge: Es tracta del resultat de l’ensenyament, tot allò que es va interioritzant ja que té un cert interès per la persona, és a dir, l’adquisició de coneixements.
- Pedagogia: Es tracta de la ciència que estudia l’educació. Pretén potenciar les capacitats de cada persona.
- Didàctica: Es tracta de la ciència que té com a fonamental objectiu ensenyar.
- Ensinistrament: És l’habituació mecànica que fa que a mida que es va repetint una cosa, queda apresa i es va perfeccionant.
A més, destacar que durant el decurs de la història trobem dues orientacions d’ensenyament, les quals encara perviuen:
- Paideia: Iniciació a la cultura, a la vida social. Va suposar la iniciación a la gimnàstica i música.
- Arts liberals: Arts de l’humà lliure. Pels il·lustrats es tractava de belles arts i arts científiques.
"En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals"
Dewey, 1897: My pedagogic creed
